Idiomas CAT

¡A tota popa!

Abril 2018

Vaixell: Arctic Sunrise

Navegació dels Canals Patagonics de Xile fins a prop de les illes Galapagos.

Canals Patagonics

Vaig arribar a Punta Arenas el 4 abril 2018 per embarcar al Arctic Sunrise. És una ciutat relativament moderna i agradable que té de tot però desolada i té també una part sòrdida. Una cosa a destacar de la ciutat es que hi ha una replica del vaixell de Magallanes, i he de dir que està molt ben feta. Done la idea de lo que devien patir aquella gent: ser capaços de descobrir el canal de Magallanes (perquè ara fins i tot amb cartes és complicat) i donar la volta al món amb aquell candrall té molt de mèrit, de fet de 200 en cinc vaixells només van tornar un 25 en un (“no hay que decir nada mas”), eren marinos de veritat.

Però lo interessant aquí no es ni de lluny les ciutats, si no els canals Patagonics, és lo més remot que he vist mai. És un paisatge impressionat de muntanyes i glaciars, no es veu casi a ningú ni cap casa ni cap animal, l’únic lloc on hi ha vida és a l’aigua: balenes, foques i altres.

Les dos setmanes que vam fer operacions pels canals se’ns van fer a tots curtes, ni el fred (anàvem cap al hivern) ens treie les ganes i això que el fred per experiència fa  que la tripulació entri en un estat de desgana e hivernació, lo qual és bo perquè ningú crea problemes, entren tots en un estat de semi congelació mental.

Un petit problema és que tota la navegació dins dels Canals s’ha de fer amb pràctics, ho entenc perquè el govern Xile vol conservar aquesta zona i no es fien de tant Capità irresponsable i “hechao pa alante” com abunde pel món mundial. Però no deixe de ser un conyas tenir algú sempre al Pont fent la navegació durant molts dies, a part són com una espècie de comissaris polítics representants de l’autoritat. Se’ls pot treure el control de la navegació del vaixell, puntualment ho vaig fer, però ja que hi són que es guanyin el sou i si els treus el control pot haver-hi problemes amb les autoritats. Be la qüestió és que els que ens van tocar eren dos tipos excel·lents: Mario i Gonzalo. Mario tenie 68 anys però és més entusiasta que els nostres voluntaris de 18 anys, lo

qual és molt dir. Feie fotos de tot: bitxos i coses, sempre estave de bon humor (a vegades massa) i tot sovent tenie propostes que ens sorprenien. De fet quan se’n van anar a Ancud els varem trobar a faltar (be només una mica). Sempre hi havia un pràctic al pont, entre ells es tornaven, només se’n anaven a dormir els dos si fondejàvem o sortíem de la zona de Canals. Per això els pajaros sempre insistien en fondejar per la nit. Els canals van ser excavats pels glaciars per tant son molt profunds i per tant els fondeaderos son complicats, algun cop vaig preferir estar a la deriva amb maquina (drifting and hove to) perquè ere més segur.

Pas del Fitz-Roy i seno Skyring

Fitz-Roy va ser el Capità del Beagle en el viatge de Darwin.

Aquesta va ser la nostra navegació estrella en els canals. És el lloc més remot, i el pas és especialment complicat i perillós, de fet els Pràctics no l’havien fet mai i molts pocs vaixells de la nostra mida passen per allí. Els dos pràctics es van guanyar el sou aquest dia i jo també per acceptar aquest risc.

Vaig pensar que si fa 200 anys el anglesos amb vaixells a vela i sense cartes es van atrevir a passar-lo com no ho em de fer nosaltres amb tots el avanços tècnics i amb cartes de navegació. El Canal és perillós no perquè sigui massa estret (que ho és, però hi ha passos més estrets als Canals) si no per els corrents, pels bancs d’arena i perquè no hi ha massa informació apart de la carta. La carta per sort no tenia errors, menys mal perquè si no ara potser no escriuria aquestes línies.

Skyring, en realitat el seno Skyring. Un seno en aquesta regió és com un gran llac d’aigua salada amb una estrada estreta al mar. La part Est de Skyring és estil pampa Argentina, però la part Oest es de muntanyes impressionats i glaciars. Vàrem anar fins al extrem de la part Oest i encara que teníem carta no ere fiable per això vaig tenir que ficar un bot a proa per donar sondes, com es feie antigament. Una aventura en definitiva, a tots sens va fer curta la estada a Skyting (només tres dies) però no estàvem aquí per fer turisme.

 

Puerto Natales i transit cap a Golfo de Penas

Les nostres operacions s’acabaven a Puerto Natales. Es una ciutat més petita que Punta Arenas però molt agradable i rodejada de llocs emblemàtics (Torres del Paine, Cueva del Milodon). Tant Punta Arenas com Puerto Natales son llocs tranquils i una mica lights, res a veure amb d’altres llocs portuaris de Xile intensos i amb una part bastant sòrdida com ara: Antofagasta, Coquimbo, Valparaiso.

Un cop fetes les corresponents festes de comiat ens tocave anar cap  a un altre projecte. I això volie dir un llarg trasllat cap a la costa Oest de USA, passant per Ensenada Mexic per motius logístics. Però encara no ens lliuràvem dels pràctics perquè encara quedave molta navegació pels Canals. Teòricament es pot sortir en un dia a alta mar per l’estret de Magallanes però allí et trobes els temporals del mar dels Sud que et done a base de be pel traves. Per tant vàrem decidir contribuir una mica més a la jubilació i a les reformes de les cases d’estiu dels nostres estimats pràctics i tenir-los a bordo 4 dies més. El pas pels Canals és espectacular. Hi ha dos angostures (passos estrets)  molt complicades que no sèrie molt sensat passar-les sense un pràctic expert. Aquestes son la angostura White i la angostura Anglesa. Sobre tot la primera, en algun moment semble que faci falta ficar vaselina al casc perquè passi.

A unes hores després de l’angostura Anglesa sortim a alta mar al temut Golfo de Penas i aleshores el pràctics desapareixen a una espècie de retir espiritual només trencat pel religiós dinar i sopar.

Abans de la angostura Anglesa ens vàrem trobar gel que venie del glaciar Pio XII. Va ser a la matinada del quan tot el Canal estave ple de trossos de gel amb mides que oscil·laven de 50 cm a 5 m, el Arctic Sunrise és un trencagels però igualment s’ha d’anar en compte i vaig reduir velocitat a 3 nusos.

 

Golfo de Penas

Per algo li diuen Golfo de Penas, els navegants d’abans deien les coses pel seu nom, no com ara que per exemple veus gent que li fique uns noms als seus fill que penses o be va ser una nit d’excessos o un mati de resaca. El temporal que ens vam trobar va ser dur de 45’ mantinguts, però lo pitjor son les oles, per la configuració del lloc: profunditat i forma de la terra fa que el oles siguin més grans que lo que sèrie pel vent que fa. Resultat: una navegació d’infern durant unes 18 hores. El vaixell és sòlid i resistent per tant no hi havia cap dubte en ell, però semble que aquest vaixell l’agradi castigar als seus tripulants i es comporte com la fama que li donen de “la rentadora” (“the washing Machine”, o millor “the fucking washing Machine”). Tot té una explicació: formes dels casc de trenca gels, GM (no confonguem amb punt G) per sobre de lo normal. Però nosaltres preferim pensar en explicacions místiques i creiem que algú va maltractar a aquest vaixell (probablement abans quan es dedicave a caçar foques) i ara es revenge amb totes les tripulacions.

Finalment després de la tempestat ve la calma, i vàrem tornar als Canals i just abans els nostres estimats pràctics varen ressuscitar. Un dia més i desembarquen a Ancud (illa de Chiloe).

 

Alisis: sol i mosques

Després d’Ancud ja vàrem sortir a mar oberta, els primers dos dies van ser moguts més que res pel mar de fons que ens arribava d’un temporal profund i dur que estave a l’illa de Robinson Crusoe. Vàrem anar relativament prop de costa fins Valparaiso, un cop allí ja rumb cap a Mèxic Lindo.

I en un dia ens va arribar la pau dels Alisis. Per mi és lo millor que hi ha per navegar: fa calor però no massa, fa vent per estar fresc però no massa per que es faci una mar grossa, cel clar i cúmulus que passen. Pau al vaixell, un pel d’avorriment si, però entre comptar cúmulus i les rutines diàries anàvem matant els dies. Be la veritat es que amb la rutina diària un vaixell no és mai avorrit, ho pot ser per algú que no tingui funció a bordo, per això és tant important mirar que tot hom estigui ocupat.

Com que ens anàvem endinsant al cor del mar Pacífic (“the heart of the sea”) un dia el VSAT ja no va trobar els seu satèl·lits i adéu, ens vam quedar sense internet. Avui en dia estem tant acostumats a teninr-ne que el dia que no ni ha la gent comence a ficar-se nerviosa. Però curiosament vaig veure que tot hom ho portave prou be, no hi va haver ca intent de motí i la vida social a bordo va augmentar notablement. Pel Capità es una alliberació, ja no tenia que gastar dos hores al dia a contestar mails. Però desgraciadament un dia va tornar, la tecnologia no té volta enrere.

 

Illes Galapagos

Vam passar a unes 60’ perquè les regulacions impedeixen que naveguin vaixells a prop de les illes, ni en pas innocent (dret internacional del mar). És evidentment per motius conservacionistes,  ho entenc perquè hi ha molt desaprensiu en vaixells mercants i ningú vol un vaixell varat ple de combustible a una de les illes de Galapagos. Però 60´és massa, encara com no fiquen 2000´ i passem per Japo per anar de Xile a Mèxic (millor no donar idees als buròcrates de la IMO). El conservacionisme s’han passat a l’altre extrem i a més sospito que hi ha un motiu econòmic ocult en això i és treure el màxim profit del turisme ecològic que per cert només es poden permetre els que tenen pasta.

Podria haver ignorat aquestes regulacions i passar a 200 m d’una de les illes i fins i tots saludar i donar la ma a una de les iguanes del “lugar”, però no tinc cap intenció d’acabar en una carcel d’Equador ni de ficar en problemes a la meva companyia.

Aviat ja ficaran normes fins i tot per navegar a aigües internacionals i potser es necessitarà pràctic per creuar per exemple el Pacífic.  Però quan arribi això tos els vaixells ja aniran sense tripulació, per tant els pràctics també seran robots.

Pep Barbal

 

No hay comentarios.

Deja un comentario

Yacht Point, S.L. utiliza cookies para que tengas la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando o pulsa el botón "ACEPTAR" consideraremos que acepta todo su uso. Puede obtener más información en nuestra política de cookies, pinche el enlace para mayor información.

ACEPTAR
Aviso de cookies