Idiomas CAT

Anècdota d’embarcament a l’Esperanza del nostre Capità Pep Barbal

Vaixell: Esperanza (2076 GT)
Navegació de Hell-Ville Madagascar a Ciutat del Cap.
Primera part: Hell-Ville, sortida i temporal a la costa de Sud Àfrica.

Hell-ville (Madagascar) és en principi, com el seu nom indica, una ciutat-infern. Un lloc caòtic, mal organitzat i amb gent de dubtosa catadura. De nit és encara pitjor, la il·luminació és deficient: dos bombilles de 60 a cada carrer, ple de gent amb mirades que en principi semblem penetrants i apareixent “elements” de cada cantonada. La realitat és que malgrat les pintes són bastant amables, sembla que no tinguin malicia. Tot i així, no caminava per alguns carrers ni de broma!

Els bars no tenen desperdici, n’hi ha de dos tipus: els dels turistes i els dels vilatans. Els dels turistes són segurs però previsibles, amb la típica decoració colonial. Els dels vilatans són sòrdids, bruts i amb sospites de negocis dubtosos; noies amb mirades que no deixen dubtes tret de que siguis un “pardillo” integral… Aquests últims bars són els millors ja que es veu l’ambient real de la ciutat i, si no es fa cap tonteria, són llocs relativament segurs (tot i no deixar de ser els típics llocs on un pot desaparèixer sense deixar rastre).

El vaixell estava fondejat perquè tenia massa calat per entrar a port. Per anar a terra doncs, ho havíem de fer amb els nostres bots, el que complicava l’operació. Per altra banda, teníem llibertat d’anar-hi quan volíem sense cap tipus de regulació o control com ara malauradament passa als nostres països. Per desgràcia només varem estar a Hell-ville tres dies. Realment és una ciutat que val la pena visitar ja que és molt diferent a les que estem acostumats a veure. Avui en dia molts dels llocs que visitem no tenen gaires diferències, per dir alguna cosa, amb Barcelona. Em preguntareu per què tant sols vam estar-hi tres dies: doncs bé, un vaixell és dinàmic. Té una agenda atapeïda i havíem d’estar a la Ciutat del Cap el 14 de juny. A més a més, nosaltres treballem i és una feina, no turisme.

Vàrem partir el dematí del 3 de juny. Estava tot ple de vaixells de pesca que apareixien per tot arreu, aviat ens vam adonar que no ens havíem de preocupar de res però ja que ells ja sabien quan havien d’apartar-se de la ruta del vaixell. Els pesquers que vam trobar eren vaixells tradicionals amb vela llatina d’entre 15 a 20 m d’eslora.

Els primer dies de travessa va ser de calma quasi total acompanyada de la  càlida corrent de Benguela que ens donava una velocitat supersònica.

L’Esperanza té dos tipus de propulsió:

  1. Econòmica amb dos motors elèctrics (la corrent evidentment ve d’un generador, no estem connectats a una torre elèctrica…), mitja de 9′ però amb mar de proa es redueix dràsticament.
  2. Motors principals. Pot assolir 15′ i amb mala mar fins i tot 12′. La part negativa és que consumeix molt gasoil. Amb la corrent a favor aconseguíem entre 12′ i 14′.

Però el bon temps es va acabar quan vam començar a posar rumb cap a l’W. Hi havia una predicció de F8 però la realitat va ser una altra. Avui en dia, per desgràcia, hi ha una tendència de creure cegament en les previsions, sobretot els oficials més jovenets (jo ja començo a ser un “carcamal”…) i ens oblidem que hem de fer cas als nostres instints i sobretot acceptar la realitat.

Cap a les 20:00 del 10 Juny ja teníem 50′ mantinguts, dues hores més tard eren ja 65´(F12) mantinguts amb una ratxa màxima de 77′. Adjunto una foto ja que sinó pensareu que és la típica història on s’hi afegeixen nusos al temporal per a explicar “aventurilles” (tots ho fem a vegades…). Fins aleshores anàvem amb motor elèctric però quan ja va passar de 60′ el vaixell no era capaç de mantenir el rumb i es va quedar atravessat sense pràcticament moure’s. Per seguretat i perquè havia de seguir endavant a tota costa, vaig canviar a motor principal.  Les onades eren curtes i molt violentes (perquè el vent i la forta corrent eren oposades). Va ser una nit on no vam dormir: el vaixell semblava que estigués en mode rentadora-centrifugat, però el vaixell que és com un tanc va aguantar molt bé. Hi ha vaixells que en un temporal com aquest no les tindria totes, però en el cas de l’Esperanza tenia confiança absoluta en ell. Aquest vaixell va ser construït al 1984 a Polònia, armador el govern de Rússia amb l’objectiu de ser un remolcador d’altura en el Bàltic, es nota que en aquella època feien els vaixells a consciència. Al 2000 va ser comprat de segona mà per Greenpeace i se li va fer un Refit bastant important.

Com tots sabem després de la tempesta, si no t’has enfonsat, arriba la calma. Vam revisar el vaixell l’endemà i no vam trobar cap desperfecte apart d’una mica de desordre als camarots, un aro salvavides desaparegut (per sort tots els tripulant eren a bord) i algunes coses trencades a la cuina.

El 13 de juny del 2016, un dia abans de lo previst (no perquè sigui un gran Capità si no perquè els corrents ens van anar sempre a favor), feliçment i sense gaire que reportar vàrem arribar a Ciutat del Cap al moll 501.

Anècdota d’embarcament a l'Esperanza del nostre Capità Pep Barbal

Pots veure un vídeo curt del temporal amb l’ Esperanaza: Travessa de Hell-Ville Madagascar a Ciutat del Cap

Pep Barbal, Capità de la Marina Mercant.

 

Yacht Point, S.L. utiliza cookies para que tengas la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando o pulsa el botón "ACEPTAR" consideraremos que acepta todo su uso. Puede obtener más información en nuestra política de cookies, pinche el enlace para mayor información.

ACEPTAR
Aviso de cookies