Una etapa decisiva a la vida és el moment d’acabar secundària. Arribat el dia tots pensem: i ara què? La majoria de nosaltres, generalment per costum social, acabem estudiant una carrera. Però… la pregunta del milió: quina? Mires, busques i remires fins que al final tries aquella que et crida una mica més l’atenció que la resta. Aquest va ser el meu cas. Aquesta va ser la història de com, malgrat viure a la muntanya, vaig acabar estudiant Nàutica i Transport Marítim.
Pel nom la titulació em va cridar molt l’atenció; vaig imaginar uns estudis on la navegació tindria la major part del pes. La facultat de nàutica té el Barcelona, un veler de 12 metres d’eslora, on se’ns dubte es poden aprendre moltes coses. Ara, a dia d’avui, amb el grau pràcticament a la butxaca he de dir que encara no sé navegar.
Tot allò que en el seu dia havia imaginat, no va ser així.
Malgrat tot he de confessar que la carrera en sí m’ha agradat i que en cap cas me’n penedeixo d’haver-la escollit. S’aprenen molts coneixements del curiós món nàutic: des dels conceptes teòrics i pràctics per a navegar, fins a tots aquells útils que permeten obrir-te les portes al món laboral de terra. Navegació costanera, maniobra, teoria del vaixell… Aprendre el per què de les actuacions de les tripulacions, les maniobres idònies a dur a terme en cada situació… Certament et sents un expert mariner de terra!!!
Els professors també juguen un paper crucial per mi en l’ensenyança. En el meu cas em vaig trobar des de l’inspirador Eduard Montseny fins a l’entregat Jordi Mateu i els cracks Marcela Castells i Sergi Moyano.
Malgrat tot, considero que la carrera no està ben enfocada. Tenint a la facultat un vaixell propi, com no existeix una assignatura de navegació on els alumnes aprenguin a dur un veler? On els alumnes aprenguin a treure les veles? A navegar? A atracar?
Per aquesta raó i, des de la meva humil opinió, recomano a tots aquells estudiants que vulguin cursar nàutica (sobretot als que mai han navegat) fer estudis paral·lels. Considero una bona solució contactar amb escoles com els amics de Yachtpoint per fer classes i així poder estar en contacte amb un vaixell. Sortides, travessies, regates… L’experiència és la que et dóna el veritable coneixement. És important adquirir unes mínimes bases abans de que arribi l’hora de demanar pràctiques a bord. En el cas contrari, amb lo difícil que és possiblement no se’n trobin.
Per acabar (i com diuen tots els pares), destacar i insistir amb la importància de l’anglès. En un món tant internacional com aquest, sense l’anglès estàs perdut.
Així que ànims a tots aquells que vulguin embarcar-se amb la nàutica. Motivació,
Engegueu motors, proa a la mar i endavant!!!
